Els alumnes de Salamanca ens visiten

Resum de les recepcions que vam fer al nostre institut i a l'Ajuntament de Tarragona als alumnes de l'institut Fernando de Rojas (Salamanca)dins el programa Aula de Patrimonio (21 de maig de 2014)

Dia 4 de desembre: Ullastret i el taller d'arqueològia

Avui hem anat a Ullastret, un poblat Iber del s. VI aC. Hem observat la muralla que protegia el poblat, l’hem analitzat i hem descobert que tenia quatre peculiaritats: una sortida per a desguassar l’aigua de la pluja, la tirita per determinar si la muralla havia cedit en algun punt, el mur de defensa i les ranures dels carros a banda i banda de la porta d’entrada. 

La muralla que consta de cinc torres circulars i dues quadrades va ser construïda al s.VI aC. i ampliada al s. IV aC. quan es va engrandir el poblat pel nou barri de l’Istme. Aquesta muralla és la més important conservada de l’època Ibèrica. Recentment s’ha descobert una fosa que l’envoltava i actualment s’està excavant. Les pedres estan ben treballades i utilitzaven pedra calcària.

Les cases eren de planta rectangular d’una sola habitació amb sòcol de pedra i parets de tapia (fang), la teulada era de fusta, branques i es recobria de fang.

Hem vist que els indiketes (habitants d'Ullastret) tenien unes construccions molt efectives per a què els aliments es conservessin, les sitges, que consistien en forats excavats al terra i després coberts d’argila cuita. Finalment les emplenaven amb cereals i ho precintaven amb fang, palla i pedres per a  la seva conservació.

Bona part del poblat està ple de cisternes, una d'aquestes, té una capacitat aproximada de 130.000 litres, i s’emplenaven amb aigua de la pluja, cosa que garantitzava el subministrament d’aigua dolça al poblat. Per mantenir l'aigua neta s'utilitzaven anguiles. 

Després a la tarda hem fet un taller d’arqueologia, on em aprés a analitzar restes i objectes d’antigues civilitzacions i descobrir la seva procedència, importància i funció...   

Hem fet l'anàlisi d'una tomba funerària de la qual hem estudiat restes òssies, que ens donen informació de la causa de la mort de l’individu, la seva edat o el sexe. 

També hi havia l’aixovar i les ofrenes (conjunt d’objectes, mostrats com ofrenes pel difunt  l’acompanyaven durant la seva vida immortal) que ens diu la condició social o econòmica de l'individu enterrat.

Un cop hem analitzat tots els objectes escollits i amb l’ajuda d’un quadern, on figurava la informació bàsica de cada objecte, hem relacionat un seguit de patrons, que ens ha ajudat a arribar a les conclusions anteriorment comentades.

Hem aprés molt, ja som uns autèntics arqueòlegs !!!

Dia 3 desembre: Els aiguamolls de l'Empordà

Avui hem anat als Aiguamolls de l’Empordà, els quals són una plana deltaica, ja que ha estat formada de la mateixa manera que un delta, per l’acumulació de sediments arrossegats pel riu.

Els ecosistemes estudiats han estat les closes i basses d’aigua dolça, llaunes i salsures i  finalment les platges i els sorrals. Hem estudiat i recollit dades sobre les espècies animals i vegetals dels voltants del rius Muga, Ter i Fluvià.

Les principals espècies animals observades han estat el esplugabous, la polla d’aigua, el cavall de la camarga, el capbusset, el corb marí, el xanxet comú, l'ànec collverd, l'ànec griset, l’ànec cullerot, el porc senglar i la cigonya. Pel que fa a les principals espècies vegetals que hem trobat són el canyís, el jonc agut, el tamariu, el topacà, la salsona, la canya, la salicòrnia, la llapassa borda, el borró, el panical marí, els dits de bruixa, la balca i l'esbarzer.

També durant la visita als aiguamolls de l’Empordà  hem mesurat la salinitat de l’aigua. Es basa en calcular la sal que conté l’aigua dels diferents llocs del riu Fluvià i els aiguamolls. A les zones més properes al mar  hem agafat 10 ml de mostra d’aigua, i els hem mesclat amb 40ml d’aigua destil·lada . Ja que tenien molta concentració de sal i el conductivímetre no podia mesurar aquestes altes concentracions. La resta de mostres no ha calgut diluir-les ja que la concentració de sal era menor. Per acabar em tret com a conclusió que com més prop del mar estigui més quantitat de sal tindrà. I com més a l’interior la concentració serà menor.

Per finalitzar el dia hem fet una visita al municipi de l’Escala, on hem pogut passejar per la vora del mar i comprar alguns regals. 

Sortida Empúries 2013. L'espigó hel·lenístic i Sant Martí d'Empúries.

Avui hem sortit a les vuit del matí de l’Institut Torreforta direcció a Empúries, on estarem quatre dies.

Quan hem arribat ens han fet una presentació explicant-nos les característiques més importants de la nostra ciutat de Tarragona, del nostre patrimoni i de la cultura, i després les hem comparant amb Empúries. També ens han explicat com eren abans les ruïnes i les hem comparat amb l’actualitat. Hem vist la desembocadura del riu Fluvià i del Ter, l’illot i el port.

Després hem visitat l’espigó hel·lenístic, que servia per protegir el port i les embarcacions de les fortes ones en temps dels grecs i dels romans. Va ser construït al s. II a.C.

Hem continuat el nostre camí cap a Sant Martí d’Empúries. Aquest poble està ubicat sobre l’antiga Paleàpolis. Antigament era una illa i actualment es troba a la costa, ja que el riu ha anat sedimentant els seus materials i s’ha avançat la línia de costa.

També hi trobem restes de l’edat mitjana, com per exemple la porta  i bona part de la muralla, el pou, el castell del Compte d’Empúries i l’Església de Sant Martí d’Empúries (construïda al s. X i reconstruïda al s. XVI). Ens ha cridat l’atenció que, al sòl de davant de l’església, hi havia gravat sobre un marbre la inscripció Artemis Efècia, que és una deessa grega de la caça i la fertilitat.

Finalment, en aquest poble, hem vist la casa del Forestal. Una casa construïda l’any 1910 per guardar les eines i la maquinària i on hi havia les oficines dels enginyers que treballaven en la fixació de les dunes.